Sobre els caçatresors

Acabo de veure el reportatge que ha emès el 30 minuts d'avui sobre el vaixell Odyssey i les seves prospeccions i extraccions arqueològiques de vaixells espanyols del fons marí. L'he mirat impressionat del poc sentit comú que ténen els qui sembla que més ho controlen, i he arribat a la conclusió següent:

Primer, si el govern espanyol i els seus arqueòlegs el que volen són els vaixells i les dades històriques que puguin aportar, que els vagin a buscar ells. Aquesta és una activitat molt costosa, però no ho crec malament que els diners de la inversió provinguin de diner públic, ja que al cap i a la fi, el vaixell és espanyol. No podràn treure'n cap benefici econòmic perque a espanya el comerç de restes arqueològiques és il·legal.
El que no poden fer és quedar-se de braços creuats i quan algun equip de gent especialista recolzats per inversions milionàries i la més puntera tecnologia extregui la plata, anomenar-los delinqüents i reclamar-ne la propietat. Si realment ho volen, que ho vagin a buscar ells.

Segon, tot aquest or i plata i joies, d'on van sortir? De sud amèrica, on l'avariciosa mà de l'imperi espanyol va eliminar cultures milenàries, matar a milions de persones i robar i saquejar tot el que va poder. Ho trobeu bé que ara defensin tant aferrissadament la propietat d'aquest or i les seves possibles implicacions històriques? Si fós espanyol, em faria vergonya que tots quests vaixells carregats d'objectes valuosos fóssin del meu país, tanta que ho donaria a una entitat que s'encarregués de administrar els diners que en sortissin a ajudar a Amèrica del Sud.

En conclusió, opino que si una empresa, pública o privada, és capaç d'extreure 500.000 monedes de plata del fons marí se les ha de poder quedar, després d'un anàlisi arqueològic que en pugui treure informació relevant i, si s'escau, dur els objectes més singulars a un museu. El que se'n faci de la resta hauria de ser cosa del descobridor, i més tractant-se d'una riquesa tant vergonyosament obtinguda com l'espanyola en aquells temps.

Tracem un compàs a la política

Political Compass és un estudi sociopolític que revisa la tradicional - i a vegades insuficient - separació entre Esquerra i Dreta.
Als habituals eixos n'hi suma dos més (imagineu-vos el típic eix de coordenades): L'Autoritarisme i la Llibertat. El conjunt dels quatre eixos dóna un ventall de possibilitats molt gran i, al situar un polític o pensador, es poden tenir en compte més aspectes del seu geni. Mentre els eixos verticals fan referència al sistema social, organitzatiu; els eixos horitzontals fan referència al sistema econòmic.

La pàgina de l'estudi, a més, permet que nosaltres mateixos realitzem el test per tal de verificar on ens situem dins el quadre. Tot i ser orientatiu, ajuda a entendre més coses sobre la política i l'economia, que diguem, són coses inseparables: l'economia és política i la política és economia.
A més, si fer el tafaner per la pàgina trobareu els anàlisis en Political Compass dels Partits polítics de alguns països i també dels governs de la Unió Europea.

Per fer-vos una idea de com funciona l'estudi, us deixo una imatge caricaturitzada de polítics, dirigents i pensadors de països diferents:

Feliç dia de tots Sants!

Enquesta

Ara els qui no tenim feina fem enquestes.