divendres, d’octubre 05, 2007

El tren de l'alegria?

Podria fer un miler de calúmnies vers la empresa ferroviària de la qual depenem tanta i tanta gent per desplaçar-nos als nostres llocs d'estudi i/o feina.
Però no. Avui no escric per cridar contra la PutaRenfe o almenys contra la inoperància i incompetència que fa temps que els envolta.

Ahir anant en tren cap a Sant Andreu Arenal (per fer l'habitual transbord) vaig observar que al costat del típic símbol que indica que no es pot fumar hi havia una altra icona rallada.

La meva sorpresa va ser al descobrir que es tractava d'una clau de sol. No es pot fer música al tren? Però què és això? Personalment penso que una persona tocant al tren dóna una certa vida de que almenys som persones les que viatgem al vagó i no pas mercaderies (tot i que això és discutible en mooolts aspectes d'aquesta vida...). No ho creieu? Esteu al tren, veniu d'un dia de classe, esteu cansats i de sobte puja un home a cantar o tocar la guitarra. La primera reacció és de sorpresa segur, llavors ja ens pot agradar més o menys la música que interpreta o podem considerar que ho fa més o menys malament.
El que vull dir és que si algú vol tocar música és que li agrada, i per tant li agrada interpretar-la i que algú l'escolti (deixant de banda els motius econòmics) i que, en conseqüència, no té l'objectiu de molestar a la gent ja sigui del vagó -en aquest cas- com del carrer, del metro, de la plaça, etc.

Per això em va sobtar veure aquesta clau de sol amb una ralla a sobre. No recordeu quan abans als vagons posaven fil de música? Només devien tenir un disc, perquè l'anaven repetint cada setmana, amb els èxits dels èxits de música clàssica. Llavors perquè neguen la música? Els molesta la gent que toca al tren? Només podem sentir la música que ens posen pels altaveus del tren? Que potser tenen un conveni amb la SGAE per evitar que la gent del carrer toqui cançons sense que ells puguin cobrar els drets d'autor corresponents?

Hi ha moltes preguntes que em venen al cap sobre això, i com que tampoc vull molestar als bons lectors del Blog de Notes ho deixaré aquí. Només volia deixar constància de la meva vivència ferroviària.
Algú havia vist aquest símbol alguna altra vegada en algun vagó?
Què en penseu?

dijous, d’octubre 04, 2007

Life:




dimarts, de setembre 25, 2007

L'obra de teatre dels anglesos aquells...

Fa temps que llegeixo un blog que avui ha fet una ressenya sobre l'obra que penseu aneu a veure, espero que us serveixi per saber com será. I el que pensa una persona que ja l'ha vist.

Vostre atentament

diumenge, de setembre 23, 2007

El joc de les boletes de paper....

... o també anomenat el millor minijoc en flash d'un temps ençà.

Us deixo el meu rècord:
Punts: 14085
Agafades: 99/102
Baskets: 54/99
Avions: 0/6
Blinkies: 5/8
Millor cadena de tirs : 6
Temps de partida: 7' 19''

Encara no sé com donar-li als avions. Boníssims els comentaris dels personatges.

Link

dimarts, de setembre 18, 2007

Sa Nuvia Morta - Joan Miquel Oliver



Sí! És el cantant d'Antònia Font.

dissabte, de setembre 15, 2007

A on viurieu?


Un mapa-mundi-imaginari de les mentalitats, estats i disposicions de la humanitat. Què hi passa a Utopia... per què és al mig...?

Vaig sentir de la veu d'algun lector de per aqui (ilar...) que trobava bo de fer una comanda a Threadless, els de les samarretes xules: m'hi apunto!... abans, aqui en deixo més d'un altre pal.

Ah, a més, vaig trobar una pàgina web d'uns fons de pantalla divertits (gens espectaculars), a veure si colonitzen algun dels vostres escriptoris.
Via Rocketboom, és clar.

Fins a la propera!

dissabte, de setembre 08, 2007

La solució

als problemes que tenim alguns per a comprar-nos roba és THREADLES.

És la marca de samarretes de San Francisco que fan, entre d'altres, la samarreta dels spoilers (busqueu SPOILT).

N'hi ha un munt que són relament brillants.

Link

dijous, d’agost 23, 2007

Admetre

Feia unes hores estava parlant amb en JIL de els problemes que té la gent. Tots sabem els problemes que ell té. "Ixxxx i les drxxxxx: capítol X"

Doncs és clar que ell en cap moment ha reconegut el problema. Perquè tots sabem que el primer pas és admetre. Admetre que no hi havia armes de destrucció massiva. Admetre que analitzar frases sintàcticament no és útil. Admetre que W$ndows té alguns (MOLTS) defectes. Admetre els nostres propis defectes. Per exemple, jo mai admetré que m'altero fàcilment. I així altres tantes coses que em venen al cap.
I he trobat la imatge perfecte per iniciar-nos tots en l'admissió dels nostres problemes:

diumenge, d’agost 12, 2007

Haiku estival

Les vacances d'estiu fan més mal que bé.
Períodes més repartits de descans saludable,
per no anar sempre amb la sensació d'ofec intermitent.

(Com podeu suposar m'he inventat totalment l'estructura del poema.)

divendres, d’agost 10, 2007

Balleneros

Somos balleneros
llevamos arpones
mas como en la luna no hay ballenas
cantamos canciones.

dijous, d’agost 09, 2007

Odissea (de Batxillerat)

Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà,
després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer;
molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,
fent per guanyà el seu alè i el retorn de la colla que duia;
mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho;
car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,
els insensats! que les vaques del Sol, el fill de l'Altura,
van menjar-se, i el déu va llevar-los el dia en què es torna.
Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres.

dimarts, d’agost 07, 2007

Renfe i el Nadal

I vosaltres petits perdularis us preguntareu perquè aquest paio relaciona la Renfe amb el Pare Nöel? No us penseu que és perquè els de reclamació treballen un cop a l'any i us donen un petit regal si heu aguantat tot l'any portant-vos bé com faria l'adorable grassonet. És per la senzilla raó que agafarem el tren per anar als nostres respectius llocs de treball com cada tardor i ens trobarem això. Si TOT va bé aquest nadal SE SUPOSA que s'haurà acabat la troca. (No s'ho creuen ni ells!)

Resem germans!

Actualització: he vist al telenotícies que els barcelonins que desembarquem a Sants ara ens canviaran les línies 1 i 2 per la 7 i 8.

dijous, d’agost 02, 2007

Directe a l'oïda

Perquè la descàrrega directa és (directa sobretot) més ràpida que qualsevol P2P un petit enllaç perquè assaboriu el que queda de (avere com ho dic) ¿¡Estiu!?

Directori de Música variada

I pels que no trobeu res de res (colla de llepafils melòmans obsessos gafapastes) us recomano el motor de cerca G2P. Que no sé que vol dir però que deu ser Google to Peer. XD

divendres, de juny 29, 2007

Farré: denuncia'ns a nosaltres també


Per a la llibertat d'expressió als blogs de TOT el món. I sobretot per a poder despotricar a fons de les màfies que plaguen el Món:

diumenge, de maig 27, 2007

Trinquem la 'democràcia'?


És avui quan ho faré per primer cop,
per què un dia és un dia, o ara o mai !
Que un tingui necessitats, és llei de vida,
i també el cos m'ho demana, què carai !

Quan arribo allà on m'han dit
hi ha gent fent cua,
educat demano tanda per entrar,
a la cua n'hi veig molts que dissimulen,
però n'hi ha alguns que ja tenen a la mà.

Després d'esperar-me gaire-bé mitja hora
em diuen que passi a un departament,
i allà es troba ella tota seductora,
que sembla esperar-me temptadorament.

Me la busco i, valga'm Déu ! no me la trobo !
ja la tinc, ja me l'he tret, quina emoció.
Serà cosa de posar-la a l'orifici
i em preparo a efectuar la introducció.
Tot a dins li faig entrar, no toco vores,
i així l'acte, finalment, ja he consumat.
Dintre l'urna ja he ficat la papereta,
ja he votat per primer cop.

Ja he votat, ja he votat ...

("Per primer cop", de La Trinca. 1978)

dilluns, de maig 14, 2007

Reflexió d'un demòcrata escèptic

Avui tornant en tren de la uni amb el LD (zZzZ) i en MaTa, ha entrat un individu amb una (més d'una?) acompanyant i s'han assegut als seients que ens quedaven en diagonal. Just a la que seia, l'home s'ha posat a mirar uns videos que devia tenir grabats al mòbil amb el volum al màxim. En MaTa i ja ens hem mirat amb cara de "WTF?" però hem tret un tema de conversa i no hi hem pensat fins que ha acabat amb tots els videos i ha decidit de posar "Flamenc" "d'aquell tant bo" ("i que no és dolent, que no molesta, que no fa fàstic").

La cosa ja començava a ser ofensiva i com que avui m'he près un Pharmaton Complex i anava xutat d'energia i de ganes de fer coses, he decidit posar Wolf and Raven a tot drap pel mòbil per veure si entenia la (in)directa.

En MaTa m'ha mirat amb cara de "ara s'aixeca treu una curra i ens escampa a tots per terra", però no. Ha fet alguna miradeta de reüll i prou. Me n'he cansat i he parat la magnífica (i sorollosa) cançó de Sonata Arctica.

Com que l'objectiu de la meva crítica no posava el mòbil en el seu estat habitual, al cap d'una estona de pensar quina altra cançó insultantment sorollosa tenia i de convèncer a en MaTa per al meu concert, ara a dues veus, he posat Cradle Of Filth. En MaTa m'ha fet parar (ell no deu pendre essència de ginseng amb nicotina de bon matí).

Després d'esperar que en MaTa tornés de buscar si el revisor del tren podia fer la feina d'obligar a fer-li parar (empassar?) el mòbil (d'una **** vegada) sense èxit, ha decidit fer l'obvi: "Perdoni, pot parar la música, si us plau?"
La resposta ha estat digne d'una sabata: "Ke pasa'qui llamando l'atenciong... el treng es (noti's la "s" en comptes de la "j" Bonoesca) libre". I jo "Que vostè sigui lliure no vol dir que ens pugui molestar". "Yo no molesto a nadie". Molt bé. És curiós perquè he tingut la sort de no haver de parlar gaire sovint amb gent que de tant poc que pensa té cara de zombi la boca oberta per defecte, però quan ho faig encara em meravello.

Mentrestant la dona que seia al seu davant murmurant com n'érem d'intolerants i de maleducats i fent metàfores i símils del tot estúpids: "Eso es como si [introduïr disbarat genèric]". I nosaltres "WTF!?". Per mala sort no hi havia gaire suport popular per a revoltar-se contra el reducte de maleducats.

Després d'uns segons curts, no m'ha costat ni dues paraules de animar en MaTa a seguir el Camí d'en Rafa, que acabava a l'altra punta del vagó. I tot marxant he expressat el meu rebuig, i en MaTa el seu, ambdós sense resposta.

I ara pensava: D'aqui a dues setmanes hi ha eleccions municipals i el vot d'un imbècil ignorant maleducat valen el mateix (= té el mateix criteri) que una persona educada (ja no dic culta ni literada ni que hagi de tenir sentit comú). Tenim doncs el govern que ens mereixem? Un govern mediocre fruit de la mitjana feta entre els ben educats i els mal educats. Jo considero, com de ben segur penseu els que llegiu això, que una persona així no pot ni raonar ni tenir un criteri clar de a qui i per què votar (ni de fet fer res de bo, però això ja és un altre tema). L'únic que se m'acut en contra d'aquest argument és que si s'hagués de passar una prova o demanar un permís per a poder votar quedaríen sense representació moltes posicions polítiques de la societat... però no són, per definició pitjors?

Amb això no vull dir gens ni mica que en el cas concret de Catalunya un partit respresnti els estupids ignorants i l'altre els intel·ligents savis. Simplement és potser la democràcia com la coneixem no és el millor dels governs que coneixem. Jo crec que si, el problema amb que m'he trobat avui és un fracàs en l'educació d'uns quants de junts i punt. La democràcia funciona excel·lentment si els votants són competents, sinó no. Aquest és el valor real de l'educació: fer humans capaços per a escollir dirigents capaços i fer obres magnífiques.

Bona nit i bona sort.

dissabte, de maig 05, 2007

Vindicate the villans and the vicious

09:F9:11:02:9D:74:E3:5B:D8:41:56:C5:63:56:88:C0

L'internet és una anarquia, no una democràcia com li agrada als polítics d'omplir-se'n la boca. En aquesta anarquia té el poder tothom qui vol i pot. Ningú hi pot fer res.

Com millorar un paraigües

Això hauria de ser feina dels Anglesos, que ténen tanta pluja i mal temps. Per són massa conservadors, en canvi els Holandesos no ténen cap problema (cap ni un).

Tant és així que han inventat un magnífic paraigües que, així a simple vista, sembla que ha de ser la solució als cops de vent, canvis en la direcció de les gotes de la puluja que t'acaben deixant xop igualment.

La empresa Senz només fan aquests paraigües així que ja els pot anar bé.

Via Pixel y Dixel (Voteu-los pels premis 20 Minutos blogs!)

diumenge, d’abril 22, 2007

Per això llegeixo "Halón Disparado"

Ho sento però havia de compartir l'escrit d'aquesta setmana d'un dels blogs que llegeixo amb més il·lusió. Aquest escrit en concret és realçador. No en parlo més, millor que el llegiu.

dimarts, d’abril 03, 2007

Trucades gratis

Què us semblaria poder trucar gratis a canvi de rebre publicitat? (Ningú ha dit res dels missatges.)

Via: Online , Blyk