L'obra de teatre dels anglesos aquells...

Fa temps que llegeixo un blog que avui ha fet una ressenya sobre l'obra que penseu aneu a veure, espero que us serveixi per saber com será. I el que pensa una persona que ja l'ha vist.

Vostre atentament

El joc de les boletes de paper....

... o també anomenat el millor minijoc en flash d'un temps ençà.

Us deixo el meu rècord:
Punts: 14085
Agafades: 99/102
Baskets: 54/99
Avions: 0/6
Blinkies: 5/8
Millor cadena de tirs : 6
Temps de partida: 7' 19''

Encara no sé com donar-li als avions. Boníssims els comentaris dels personatges.

Link

Sa Nuvia Morta - Joan Miquel Oliver

Sí! És el cantant d'Antònia Font.

A on viurieu?

Un mapa-mundi-imaginari de les mentalitats, estats i disposicions de la humanitat. Què hi passa a Utopia... per què és al mig...?

Vaig sentir de la veu d'algun lector de per aqui (ilar...) que trobava bo de fer una comanda a Threadless, els de les samarretes xules: m'hi apunto!... abans, aqui en deixo més d'un altre pal.

Ah, a més, vaig trobar una pàgina web d'uns fons de pantalla divertits (gens espectaculars), a veure si colonitzen algun dels vostres escriptoris.
Via Rocketboom, és clar.

Fins a la propera!

La solució

als problemes que tenim alguns per a comprar-nos roba és THREADLES.

És la marca de samarretes de San Francisco que fan, entre d'altres, la samarreta dels spoilers (busqueu SPOILT).

N'hi ha un munt que són relament brillants.

Link

Admetre

Feia unes hores estava parlant amb en JIL de els problemes que té la gent. Tots sabem els problemes que ell té. "Ixxxx i les drxxxxx: capítol X"

Doncs és clar que ell en cap moment ha reconegut el problema. Perquè tots sabem que el primer pas és admetre. Admetre que no hi havia armes de destrucció massiva. Admetre que analitzar frases sintàcticament no és útil. Admetre que W$ndows té alguns (MOLTS) defectes. Admetre els nostres propis defectes. Per exemple, jo mai admetré que m'altero fàcilment. I així altres tantes coses que em venen al cap.
I he trobat la imatge perfecte per iniciar-nos tots en l'admissió dels nostres problemes:

Haiku estival

Les vacances d'estiu fan més mal que bé.
Períodes més repartits de descans saludable,
per no anar sempre amb la sensació d'ofec intermitent.

(Com podeu suposar m'he inventat totalment l'estructura del poema.)

Balleneros

Somos balleneros
llevamos arpones
mas como en la luna no hay ballenas
cantamos canciones.

Odissea (de Batxillerat)

Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà,
després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer;
molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,
fent per guanyà el seu alè i el retorn de la colla que duia;
mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho;
car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,
els insensats! que les vaques del Sol, el fill de l'Altura,
van menjar-se, i el déu va llevar-los el dia en què es torna.
Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres.

Renfe i el Nadal

I vosaltres petits perdularis us preguntareu perquè aquest paio relaciona la Renfe amb el Pare Nöel? No us penseu que és perquè els de reclamació treballen un cop a l'any i us donen un petit regal si heu aguantat tot l'any portant-vos bé com faria l'adorable grassonet. És per la senzilla raó que agafarem el tren per anar als nostres respectius llocs de treball com cada tardor i ens trobarem això. Si TOT va bé aquest nadal SE SUPOSA que s'haurà acabat la troca. (No s'ho creuen ni ells!)

Resem germans!

Actualització: he vist al telenotícies que els barcelonins que desembarquem a Sants ara ens canviaran les línies 1 i 2 per la 7 i 8.

Directe a l'oïda

Perquè la descàrrega directa és (directa sobretot) més ràpida que qualsevol P2P un petit enllaç perquè assaboriu el que queda de (avere com ho dic) ¿¡Estiu!?

Directori de Música variada

I pels que no trobeu res de res (colla de llepafils melòmans obsessos gafapastes) us recomano el motor de cerca G2P. Que no sé que vol dir però que deu ser Google to Peer. XD

Farré: denuncia'ns a nosaltres també

Per a la llibertat d'expressió als blogs de TOT el món. I sobretot per a poder despotricar a fons de les màfies que plaguen el Món:

Trinquem la 'democràcia'?

És avui quan ho faré per primer cop,
per què un dia és un dia, o ara o mai !
Que un tingui necessitats, és llei de vida,
i també el cos m'ho demana, què carai !

Quan arribo allà on m'han dit
hi ha gent fent cua,
educat demano tanda per entrar,
a la cua n'hi veig molts que dissimulen,
però n'hi ha alguns que ja tenen a la mà.

Després d'esperar-me gaire-bé mitja hora
em diuen que passi a un departament,
i allà es troba ella tota seductora,
que sembla esperar-me temptadorament.

Me la busco i, valga'm Déu ! no me la trobo !
ja la tinc, ja me l'he tret, quina emoció.
Serà cosa de posar-la a l'orifici
i em preparo a efectuar la introducció.
Tot a dins li faig entrar, no toco vores,
i així l'acte, finalment, ja he consumat.
Dintre l'urna ja he ficat la papereta,
ja he votat per primer cop.

Ja he votat, ja he votat ...

("Per primer cop", de La Trinca. 1978)

Reflexió d'un demòcrata escèptic

Avui tornant en tren de la uni amb el LD (zZzZ) i en MaTa, ha entrat un individu amb una (més d'una?) acompanyant i s'han assegut als seients que ens quedaven en diagonal. Just a la que seia, l'home s'ha posat a mirar uns videos que devia tenir grabats al mòbil amb el volum al màxim. En MaTa i ja ens hem mirat amb cara de "WTF?" però hem tret un tema de conversa i no hi hem pensat fins que ha acabat amb tots els videos i ha decidit de posar "Flamenc" "d'aquell tant bo" ("i que no és dolent, que no molesta, que no fa fàstic").

La cosa ja començava a ser ofensiva i com que avui m'he près un Pharmaton Complex i anava xutat d'energia i de ganes de fer coses, he decidit posar Wolf and Raven a tot drap pel mòbil per veure si entenia la (in)directa.

En MaTa m'ha mirat amb cara de "ara s'aixeca treu una curra i ens escampa a tots per terra", però no. Ha fet alguna miradeta de reüll i prou. Me n'he cansat i he parat la magnífica (i sorollosa) cançó de Sonata Arctica.

Com que l'objectiu de la meva crítica no posava el mòbil en el seu estat habitual, al cap d'una estona de pensar quina altra cançó insultantment sorollosa tenia i de convèncer a en MaTa per al meu concert, ara a dues veus, he posat Cradle Of Filth. En MaTa m'ha fet parar (ell no deu pendre essència de ginseng amb nicotina de bon matí).

Després d'esperar que en MaTa tornés de buscar si el revisor del tren podia fer la feina d'obligar a fer-li parar (empassar?) el mòbil (d'una **** vegada) sense èxit, ha decidit fer l'obvi: "Perdoni, pot parar la música, si us plau?"
La resposta ha estat digne d'una sabata: "Ke pasa'qui llamando l'atenciong... el treng es (noti's la "s" en comptes de la "j" Bonoesca) libre". I jo "Que vostè sigui lliure no vol dir que ens pugui molestar". "Yo no molesto a nadie". Molt bé. És curiós perquè he tingut la sort de no haver de parlar gaire sovint amb gent que de tant poc que pensa té cara de zombi la boca oberta per defecte, però quan ho faig encara em meravello.

Mentrestant la dona que seia al seu davant murmurant com n'érem d'intolerants i de maleducats i fent metàfores i símils del tot estúpids: "Eso es como si [introduïr disbarat genèric]". I nosaltres "WTF!?". Per mala sort no hi havia gaire suport popular per a revoltar-se contra el reducte de maleducats.

Després d'uns segons curts, no m'ha costat ni dues paraules de animar en MaTa a seguir el Camí d'en Rafa, que acabava a l'altra punta del vagó. I tot marxant he expressat el meu rebuig, i en MaTa el seu, ambdós sense resposta.

I ara pensava: D'aqui a dues setmanes hi ha eleccions municipals i el vot d'un imbècil ignorant maleducat valen el mateix (= té el mateix criteri) que una persona educada (ja no dic culta ni literada ni que hagi de tenir sentit comú). Tenim doncs el govern que ens mereixem? Un govern mediocre fruit de la mitjana feta entre els ben educats i els mal educats. Jo considero, com de ben segur penseu els que llegiu això, que una persona així no pot ni raonar ni tenir un criteri clar de a qui i per què votar (ni de fet fer res de bo, però això ja és un altre tema). L'únic que se m'acut en contra d'aquest argument és que si s'hagués de passar una prova o demanar un permís per a poder votar quedaríen sense representació moltes posicions polítiques de la societat... però no són, per definició pitjors?

Amb això no vull dir gens ni mica que en el cas concret de Catalunya un partit respresnti els estupids ignorants i l'altre els intel·ligents savis. Simplement és potser la democràcia com la coneixem no és el millor dels governs que coneixem. Jo crec que si, el problema amb que m'he trobat avui és un fracàs en l'educació d'uns quants de junts i punt. La democràcia funciona excel·lentment si els votants són competents, sinó no. Aquest és el valor real de l'educació: fer humans capaços per a escollir dirigents capaços i fer obres magnífiques.

Bona nit i bona sort.

Vindicate the villans and the vicious

09:F9:11:02:9D:74:E3:5B:D8:41:56:C5:63:56:88:C0

L'internet és una anarquia, no una democràcia com li agrada als polítics d'omplir-se'n la boca. En aquesta anarquia té el poder tothom qui vol i pot. Ningú hi pot fer res.

Com millorar un paraigües

Això hauria de ser feina dels Anglesos, que ténen tanta pluja i mal temps. Per són massa conservadors, en canvi els Holandesos no ténen cap problema (cap ni un).

Tant és així que han inventat un magnífic paraigües que, així a simple vista, sembla que ha de ser la solució als cops de vent, canvis en la direcció de les gotes de la puluja que t'acaben deixant xop igualment.

La empresa Senz només fan aquests paraigües així que ja els pot anar bé.

Via Pixel y Dixel (Voteu-los pels premis 20 Minutos blogs!)

Per això llegeixo "Halón Disparado"

Ho sento però havia de compartir l'escrit d'aquesta setmana d'un dels blogs que llegeixo amb més il·lusió. Aquest escrit en concret és realçador. No en parlo més, millor que el llegiu.

Trucades gratis

Què us semblaria poder trucar gratis a canvi de rebre publicitat? (Ningú ha dit res dels missatges.)

Via: Online , Blyk

La Troba i el seu Kung-Fú

Moltes vegades he cantat les excelències de la forma que tenen de promocionar la seva música els components del grup "La Troba Kung-Fú" (LTKF) ; amb la Seu oficial a la Fourni.

Fa cosa d'un any i poc, quan estaven procés d'enregistrament, a mida que anaven grabant les cançons les penjaven per "Capítols" a la seva pàgina web (cada 15 dies). Els podeu consultar; cada capítol encara un tema, el de la cançó, amb escrits, imatges, titulars, com si es tractés d'un diari. I és aquest el format que ha adoptat la pròpia pàgina web, amb el nom que ells anomenen "Dub Futlletí".
Un cop van haver penjat fins l'últim capítol i, per tant, van haver tingut grabades totes les cançons, van editar, aleshores sí, el primer disc del grup: "Clavell Morenet", distribuït per K-Indústria.

El fet que pengessin les cançons a la xarxa els hi va perjudicar la posterior venda del disc? Nooo! Tot al contrari! La gent es coneixia les cançons als concerts fins i tot abans que el cd sortís a la venda. Per tant, queda demostrat que internet és una porta oberta per la distribució de música. I per tant, el que ha fet LTKF estaria bé que no es quedés en una raresa del món musical, sinó que altres artistes i grups seguissin l'exemple, com en el cas del grup MC Lars i el seu conegut "Download this song".

Bé, ara que han tret el disc, LTKF s'està dedicant a grabar i editar videoclips de les seves pròpies cançons. Aquests videoclips els està penjant periòdicament (cada 20 dies) a la seva pàgina web també. Així que els podem mirar tranquil·lament (estàn pujats a YouTube).
També s'ha de dir que el grup té un blog a Blogger, o sigui que es nota que els components s'han implicat del tot en aquest projecte ....... i que tinguem LTKF per anys!!
Quan un grup té ganes de fer les coses ben fetes, i té la potencialitat de fer-ho, aquestes venen rodades. I és que l'estil o barreja d'estils de LTKF us pot agradar més o menys (a mi m'encanta) però només pel fet de promocionar la música a través d'internet ja us hauria de despertar una certa simpatia. Jo tinc molts pocs CDs originals, i un d'aquests, com podreu suposar, és el de La Troba Kung-Fú. No me'n empenadeixo gens de la compra que he fet. Però clar, a la música hi entra el tema de l'oïda i l'audició subjectiva de cadascú. Si a tothom li agradés el mateix estil o estils, seria molt avorrit!

-Podeu consultar els capítols i escoltar les cançons de LTKF aquí.
-Podeu mirar els videoclips de LTKF aquí.


Apa, cuideu-vos una mica i no mireu gaire la tele!
"Volant, volant he vist que eren mentida les lleis dels homes....
volant, volant he vist que eren veritat les cançons de dones."

Piromusical v2