dimarts, de setembre 26, 2006

Infants superdotats o infància perduda?

Fa relativament poc em van enviar el link d'un video de YouTube on es veia a un nen de quatre anys fent verdareres virgaries amb la bateria. Aquest nen respon al nom de Igor Falecki, i realment no és broma. És impressionant el que fa amb la bateria.
Això em va fer qüestionar diverses preguntes. Com ho havia fet l'Igor per aprendre'n tant? La seva família és de músics? És un virtuós nat? Juga com els altres nens?
No ho sé, però si us mireu el segon video surt l'Igor en directe en un concert, al final del qual un dels components el presenta al nombrós públic assistent. Ell només té 4 anys. Això no farà que li pujin els fums inconscientment?
És un superdotat o el fet de ser un virtuós tant precós li ha fet perdre part de la seva infància?

A més a més, fa temps, en Dave Juarez (m'en alegro que et vagi bé per Amsterdam, des d'aquí moltíssims records) em va explicar que el fill d'un músic de jazz de força renom va aprendre a tocar la trompeta de molt petit, i que feia jams amb el seu pare (pianista crec) i altres amics del seu pare, tots grans músics del jazz. (Dave, si llegeixes això, si pots digues el nom d'aquests que esmento, és que no m'enrecordo de cap^^U)

De seguida vaig lligar l'Igor amb l'annècdota que em va explicar en David...

Què en penseu de tot això?
Suggeriments i crítiques endavant; Que tothom digui la seva.

Ens llegim:)

P.D: Els dos primers videos hi surt l'Igor; en el tercer hi surt un altre nen que es diu Tony Royster Jr.; i en el quart un nen japonès de 6 anys, un fenòmen també.
Tots tres de diverses parts del món (desenvolupat).







3 comentaris:

Lord Darkangel ha dit...

Jo crec que en saben tant per talent natural, vaja vull pensar que és talent natural i no esforç, pobres nanus s'hi han hagut d'assajar i assajar fins que els hi surti això.

Hi ha gent que no creu en el talent natural, pensa que tot és a base d'esforç, contància i treball. Jo si que hi crec encara que jo no en tingui cap o encara no l'hagi descobert.

Sobre lo dels fums: si li han enseyat a ser humil no se li pujaran, però si només fan que "riure-li les gràcies" oi tant que li pujaran i molt. Encara que si el nen ho fa només per diversió no crec que en tingui de fums, però si li obliguen suposo que si.
Això dels fums no sé com valorar-ho, jo diria que hi ha una predisposició de la persona a certes coses, una poden ser els fums.

davejazz87 ha dit...

hey!! doncs.. avera.. jo crec que aixo es tot molt complicat realment i que lo que dius rafa es bastan una tonteria.. jo crec en les habilitats innates.. pero com va dir un music que admiro molt "el talento sin trabajo es como un coche sin gasolina" (J.Coltrane)
s'ha de treballar tot.. la questio es saber el que has de treballar..
hi ha un video al youtube que surt un nen de 8 anys tocant la guitarra com si hagues venut lanima al diable o algu.. pero crec que coses com la musica estan mes enlla de que un nen tingui un do excepcional per la tecnica.. per exemple els guitarristes de jazz tenint la tecnica per tocar qualsevol cosa es posen a tocar un estil que requereix una experiencia requereix assimilar tot un llenguatge i tot una serie de coses que un nen de 4 anys o de 8 que tingui una tecnica brutal no podra fer.
per mi tot aixo dels nens que son prodigis esta molt be, pero tot es circ pel que a mi respecta. aquest nen que te 8 anys que toca com el diable a mi no em causa cap enveja perque el que ell demostra en el video (http://www.youtube.com/watch?v=ok3EjsCmIu0) no es res del que jo he estat buscant.. (val la pena veureu igualment..
i be.. em sembla que la meva opinio sta clara.. hahahah una abrasada nenes!!;)

Lord Darkangel ha dit...

Sembla que no ha quedat cla el que volia explicar. Intentaré que s'entengui.
He dit: que hi ha gent que no hi creu en el talent natural, jo si.
Per exemple el participant més jove en unes olípiades va ser un nen de 8 o 9 anys, saltador de trampolí de Tailàndia, el nen saltava i queia a l'aigua com els àngels per l'edat que tenia.
Amb tot això no vull dir que el treball no hagi de ser valorat, ans el contrari, valoro molt més aquell qui s'ha matat a la persona que li surt sol. Això del talent natural està molt bé de cara els altres, però està cla que un nen no pot apreciar ni valorar realment el que costen les coses, i no pot arribar a sentir el que se sent tocant música.
És a dir, m'enrecordo molt de quan Espanya va guanyar el mundial de Handbol, i Iker Romero (gran jugador del Barça) les primeres declaracions que va fer, just després de guanyar la final, van ser que en aquells moments era quan es valorava tot l'esforç de tants i tants anys d'entrenament i de sacrifici pur i dur. Doncs, és aquí on vull arribar, amb llàgrimes als ulls veus que tot el treball, la sang i la suor, valen la pena, valen molt la pena, perquè et sents realitzat. Has aconseguit allò per el qual has lluitat, i així és com l'individu es pot realitzar. En consequència, un nen, que toqui com Déu, no sentirà allò que hom sent quan s'agafa l'instrument, i wenu Dave sé que m'entens, ja saps qué vull dir...
Però també és clar, que no nego l'existència del talent innat, però amb aquesta afirmació no vull dir que el talent et permeti fer-ho TOT. Obvi.

Seguint amb la teva metàfora:
El nen podrà tenir el cotxe i només l'ensenyarà, tu en canvi l'ensenyaràs i el podràs conduir. ^^

Salutacions Dave i a tot aquell que s'ho llegeixi.