dilluns, de maig 14, 2007

Reflexió d'un demòcrata escèptic

Avui tornant en tren de la uni amb el LD (zZzZ) i en MaTa, ha entrat un individu amb una (més d'una?) acompanyant i s'han assegut als seients que ens quedaven en diagonal. Just a la que seia, l'home s'ha posat a mirar uns videos que devia tenir grabats al mòbil amb el volum al màxim. En MaTa i ja ens hem mirat amb cara de "WTF?" però hem tret un tema de conversa i no hi hem pensat fins que ha acabat amb tots els videos i ha decidit de posar "Flamenc" "d'aquell tant bo" ("i que no és dolent, que no molesta, que no fa fàstic").

La cosa ja començava a ser ofensiva i com que avui m'he près un Pharmaton Complex i anava xutat d'energia i de ganes de fer coses, he decidit posar Wolf and Raven a tot drap pel mòbil per veure si entenia la (in)directa.

En MaTa m'ha mirat amb cara de "ara s'aixeca treu una curra i ens escampa a tots per terra", però no. Ha fet alguna miradeta de reüll i prou. Me n'he cansat i he parat la magnífica (i sorollosa) cançó de Sonata Arctica.

Com que l'objectiu de la meva crítica no posava el mòbil en el seu estat habitual, al cap d'una estona de pensar quina altra cançó insultantment sorollosa tenia i de convèncer a en MaTa per al meu concert, ara a dues veus, he posat Cradle Of Filth. En MaTa m'ha fet parar (ell no deu pendre essència de ginseng amb nicotina de bon matí).

Després d'esperar que en MaTa tornés de buscar si el revisor del tren podia fer la feina d'obligar a fer-li parar (empassar?) el mòbil (d'una **** vegada) sense èxit, ha decidit fer l'obvi: "Perdoni, pot parar la música, si us plau?"
La resposta ha estat digne d'una sabata: "Ke pasa'qui llamando l'atenciong... el treng es (noti's la "s" en comptes de la "j" Bonoesca) libre". I jo "Que vostè sigui lliure no vol dir que ens pugui molestar". "Yo no molesto a nadie". Molt bé. És curiós perquè he tingut la sort de no haver de parlar gaire sovint amb gent que de tant poc que pensa té cara de zombi la boca oberta per defecte, però quan ho faig encara em meravello.

Mentrestant la dona que seia al seu davant murmurant com n'érem d'intolerants i de maleducats i fent metàfores i símils del tot estúpids: "Eso es como si [introduïr disbarat genèric]". I nosaltres "WTF!?". Per mala sort no hi havia gaire suport popular per a revoltar-se contra el reducte de maleducats.

Després d'uns segons curts, no m'ha costat ni dues paraules de animar en MaTa a seguir el Camí d'en Rafa, que acabava a l'altra punta del vagó. I tot marxant he expressat el meu rebuig, i en MaTa el seu, ambdós sense resposta.

I ara pensava: D'aqui a dues setmanes hi ha eleccions municipals i el vot d'un imbècil ignorant maleducat valen el mateix (= té el mateix criteri) que una persona educada (ja no dic culta ni literada ni que hagi de tenir sentit comú). Tenim doncs el govern que ens mereixem? Un govern mediocre fruit de la mitjana feta entre els ben educats i els mal educats. Jo considero, com de ben segur penseu els que llegiu això, que una persona així no pot ni raonar ni tenir un criteri clar de a qui i per què votar (ni de fet fer res de bo, però això ja és un altre tema). L'únic que se m'acut en contra d'aquest argument és que si s'hagués de passar una prova o demanar un permís per a poder votar quedaríen sense representació moltes posicions polítiques de la societat... però no són, per definició pitjors?

Amb això no vull dir gens ni mica que en el cas concret de Catalunya un partit respresnti els estupids ignorants i l'altre els intel·ligents savis. Simplement és potser la democràcia com la coneixem no és el millor dels governs que coneixem. Jo crec que si, el problema amb que m'he trobat avui és un fracàs en l'educació d'uns quants de junts i punt. La democràcia funciona excel·lentment si els votants són competents, sinó no. Aquest és el valor real de l'educació: fer humans capaços per a escollir dirigents capaços i fer obres magnífiques.

Bona nit i bona sort.

2 comentaris:

JIL ha dit...

Segurament el seu concepte de llibertat és força diferent del nostre. (Quan us ha dit "el tren es libre") La llibertat és que cadascú faci el que li surti dels pebrots? Jo crec que no. La meva llibertat acaba on comença la teva.

Aqest cas no deixa de ser un exemple més de fracàs de l'educació. I és que l'educació engloba moltes coses. No només l'escola, sinó entorn, família, etc.

De cara al tema de les eleccions... em pregunto si aquesta persona anirà a votar. Si ho fa, ja sabem tots a quin partit dipositarà la "PePereta".
Per això penso que l'educació és cosa de tots. Si volem tirar endavant el país, no podem deixar les responsabilitats en mans dels altres, les hem d'agafar nosaltres mateixos.

Gotcha ha dit...

Per desgracia hi ha molta gent així i els trens de la RENFE són un dels seus hàbitats naturals. El millor que es pot fer es canviar de seient perquè raonar amb ells és com parlar a la puta paret. Aquesta gent democràticament no em preocupa perquè en general normalment no van ni a votar. Els que em preocupen de veritat són els que amb demagògia convencen als deficients mentals com aquests de certes idees.