dijous, d’agost 23, 2007

Admetre

Feia unes hores estava parlant amb en JIL de els problemes que té la gent. Tots sabem els problemes que ell té. "Ixxxx i les drxxxxx: capítol X"

Doncs és clar que ell en cap moment ha reconegut el problema. Perquè tots sabem que el primer pas és admetre. Admetre que no hi havia armes de destrucció massiva. Admetre que analitzar frases sintàcticament no és útil. Admetre que W$ndows té alguns (MOLTS) defectes. Admetre els nostres propis defectes. Per exemple, jo mai admetré que m'altero fàcilment. I així altres tantes coses que em venen al cap.
I he trobat la imatge perfecte per iniciar-nos tots en l'admissió dels nostres problemes:

1 comentari:

JIL ha dit...

un post ben adient si senyor!

Però jo segueixo dient que els capítols sobre la meva suposada segona personalitat són producte de la VOSTRA imaginació.

Però bé...com deia aquell: només perquè siguis paranoic no significa que els altres no et segueixin.

Munteu més capítols, si us plau, serà com un "Polònia" més personal.