dissabte, de juny 03, 2006

My friends

Moltes gràcies pel sopar d'avui! Sou els millors, us ho agraeixo de tot cor.
Sou l'únic que em queda! No sé qué dir-vos...

Gràcies.

Dissabte de matinada escoltant: Red Hot Chili Peppers - My Friends

1 comentari:

Gimpy ha dit...

-És curiosa la vida.
-Naixem, vivim, morim.
-I mentre vivim deixem de tenir en compte les dues altres constants.
-Certament, el principi i el final d'una història és sempre el més emotiu.
-Tot i això, cada cop que fem anys és com si nasquéssim de nou. Les energies s'ens carreguen. És un fet força curiós, no menys lloable. A tots ens passa.
-És com si cada any tingués un naixement , una vida , i una mort. Hi ha cops que els anys que fem ens suen la polla, però ni ha d'altres que ens marken un abans i un després de la nostra existència.

-Rafa, Esperem que amb aquests 19 anys puguis dir que tot allò dolent es pot sulventar amb alguna cosa bona. Encara que la vida sigui una merda, sempre hi haurà coses per les quals fer un somriure.

- I és que de fet, pq estem aquí sinó?


Dissabte al matí escoltant: Sonata Arctica - The Cage